L’ ÀMBIT, UN PAS I UN REPTE

Som Penedès, tal com hem expressat en d’altres comunicats, celebrem la publicació del projecte de Decret per al desplegament de l’Àmbit Penedès. És un pas més vers la fita que els grups ciutadans i institucions hem esperat al llarg de més de 6 anys: aconseguir  la Vegueria.  I és també un repte. Quan el territori quedi definitivament delimitat pel que fa a l’Anoia, s’obre una fase que ens hauria d’il·lusionar: tindrem ocasió de prendre consciència de nosaltres mateixos en tant que territori, no solament de raonar-lo i discutir-lo, sinó de configurar-lo millor.

Fins ara el Penedès estava esqueixat en tres plans parcials (Comarques Centrals, Ambit Metropolità, Camp de Tarragona). El Penedès s’aplegarà, doncs, a si mateix i es definirà. Haurà de marcar distàncies respecte als tres plans que algú pretenia reunir en un de sol com aquell que copia i enganxa tres fragments aïllats d’un sol relat. Perquè  l’Àmbit equival a l’elaboració del Pla Parcial Territorial, a la concreció, en el mapa, dels serveis, (sanitat, ensenyament, etc), els espais (urbans, industrials, agraris, forestals), les comunicacions, etc. Tot plegat dins un sol concepte de les possibilitats presents i futures del Territori. 

Tot hauria de significar un moviment de trobada i de coincidència entre les institucions: Generalitat, ajuntaments, Consells comarcals, etc., i les entitats cíviques representatives del territori. Aquesta era la perspectiva de les esperances posades en en l’Àmbit i la Vegueria. Que no es quedés en un dictat elaborat des de dalt, amb més o menys pal·liatius amb la ciutadania o els sectors polítics que hi són més pròxims. Voldríem un diàleg obert, honest i estructurat en termes d’eficàcia. I sobretot realista en la mesura que cerca ser fidel a la realitat humana, cultural i mediambiental del Penedès.

El nostre document “Per un Penedès en xarxa” exemplificava l’oportunitat de treballar en xarxa que ofereix el clima creat per la posada a punt de l’Àmbit i l’elaboració del Pla Territorial. Tot partint de la Mancomunitat Penedès-Garraf, es podrien mancomunar serveis; simplificar i abaratir l’Administració; coordinar sinergies; cercar la complementació de les quatre capitals penedesenques, etc.  D’aquest treball en sorgiria, d’una manera o altra, una veu representativa davant la Generalitat. Així es creava vegueria de fet, a l’espera que aquesta institució arribés i impulsés, d’una forma més potent i renovada, la realitat que el  territori hagués sabut edificar.

De qui depèn? Qui coincidirà a trobar-se en una primera cita i en les posteriors? És hora que ens decidim i que trobem un eix comú i unes línies de força. Tots, des dels nivells que l’ordenació jurídica preveu, s’hi han de sentir convidats: Mancomunitat Penedès-Garraf,  ajuntaments, consells comarcals, plataformes, entitats, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació pro-Penedès, Consell econòmico social... etc. La crisi econòmica n’hauria de ser, justament, un estímul puix es tracta d’un projecte basat, més que en un pressupost, en la imaginació, l’entusiasme i la recerca de la rendibilitat de l’esforç. La nostra identitat com a territori ho demana.





Josep Faura, Som Penedès