dilluns, 2 de gener del 2012

L’ ÀMBIT, UN PAS I UN REPTE

Som Penedès, tal com hem expressat en d’altres comunicats, celebrem la publicació del projecte de Decret per al desplegament de l’Àmbit Penedès. És un pas més vers la fita que els grups ciutadans i institucions hem esperat al llarg de més de 6 anys: aconseguir  la Vegueria.  I és també un repte. Quan el territori quedi definitivament delimitat pel que fa a l’Anoia, s’obre una fase que ens hauria d’il·lusionar: tindrem ocasió de prendre consciència de nosaltres mateixos en tant que territori, no solament de raonar-lo i discutir-lo, sinó de configurar-lo millor.

Fins ara el Penedès estava esqueixat en tres plans parcials
(Comarques Centrals, Ambit Metropolità, Camp de Tarragona). El Penedès s’aplegarà, doncs, a si mateix i es definirà. Haurà de marcar distàncies respecte als tres plans que algú pretenia reunir en un de sol com aquell que copia i enganxa tres fragments aïllats d’un sol relat. Perquè  l’Àmbit equival a l’elaboració del Pla Parcial Territorial, a la concreció, en el mapa, dels serveis, (sanitat, ensenyament, etc), els espais (urbans, industrials, agraris, forestals), les comunicacions, etc. Tot plegat dins un sol concepte de les possibilitats presents i futures del Territori. 

Tot hauria de significar un moviment de trobada i de coincidència entre les institucions: Generalitat, ajuntaments, Consells comarcals, etc., i les entitats cíviques representatives del territori. Aquesta era la perspectiva de les esperances posades en en l’Àmbit i la Vegueria. Que no es quedés en un dictat elaborat des de dalt, amb més o menys pal·liatius amb la ciutadania o els sectors polítics que hi són més pròxims. Voldríem un diàleg obert, honest i estructurat en termes d’eficàcia. I sobretot realista en la mesura que cerca ser fidel a la realitat humana, cultural i mediambiental del Penedès.

El nostre document “Per un Penedès en xarxa”
exemplificava l’oportunitat de treballar en xarxa que ofereix el clima creat per la posada a punt de l’Àmbit i l’elaboració del Pla Territorial. Tot partint de la Mancomunitat Penedès-Garraf, es podrien mancomunar serveis; simplificar i abaratir l’Administració; coordinar sinergies; cercar la complementació de les quatre capitals penedesenques, etc.  D’aquest treball en sorgiria, d’una manera o altra, una veu representativa davant la Generalitat. Així es creava vegueria de fet, a l’espera que aquesta institució arribés i impulsés, d’una forma més potent i renovada, la realitat que el  territori hagués sabut edificar.

De qui depèn?
Qui coincidirà a trobar-se en una primera cita i en les posteriors? És hora que ens decidim i que trobem un eix comú i unes línies de força. Tots, des dels nivells que l’ordenació jurídica preveu, s’hi han de sentir convidats: Mancomunitat Penedès-Garraf,  ajuntaments, consells comarcals, plataformes, entitats, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació pro-Penedès, Consell econòmico social... etc. La crisi econòmica n’hauria de ser, justament, un estímul puix es tracta d’un projecte basat, més que en un pressupost, en la imaginació, l’entusiasme i la recerca de la rendibilitat de l’esforç. La nostra identitat com a territori ho demana.





Josep Faura, Som Penedès

dissabte, 5 de novembre del 2011

RÈPLICA A SALVADOR ESTEVE, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Salvador Esteve, de CiU, ara president de la Diputació de Barcelona, ha fet unes declaracions (19/09/2011) a l’Informatiu de Televisió Penedès. Diu que està molt preocupat pels “enfrontaments” a l’entorn de les vegueries i es postula generosament com a mitjancer per al “consens”. http://www.rtvvilafranca.cat/programes/penedes-tv/linformatiu.html)

Vet aquí que de retorn al punt zero, Salvador Esteve va i es pregunta si calen vegueries. Sr. Esteve -li diem- les Vegueries estan en el mateix Estatut!, aquest punt es va salvar de la grapa del Constitucional; hi una llei de Vegueries! A Lleida, només ho va discutir el PSC, quan, precisament, s’aprovava la Llei. Amoïna molt al sr. Esteve, com abans al PSC, el nombre de vegueries –la del Penedès, es despendria de la del Barcelonès, la “seva”. Quantes vegueries, quantes? -diu. Home –repliquem- si ha seguit els blogs i webs de CiU sabrà que el seu partit ha estat, des de l’inici de la Campanya al Penedès per vuit vegueries. -Hi ha batusses per les capìtals…, -insisteix. Li recordem que la disputa va ser entre Tarragona i Reus, entre alcaldes del PSC; no n’hi va haver cap altra, ni al Penedès, que té quatre opcions. I per fi, lamenta que fa 32 anys que no se’n surten amb les vegueries. És clar, n’hauríem de descomptar els 23 de govern que CiU que no va moure peça i es va espantar amb l’informe Roca. Va ser el tripartit qui les va instaurar.

O el sr. Esteve fa trampa en nom de CiU o se li està aigualint la memòria. S’oblida que, com alcalde de Martorell –en temps de la Diputació socialista- va ser partidari d’integrar-se al Penedès, fora del Barcelonès; que l’experiència del setmanari “Extra”, que abastava d’Igualada a Vilanova, passant per Martorell, més enllà del fet empresarial, significava una tendència territorial compartida. CiU ha votat dues vegades, en Comissió i en el ple, en favor de l’Ambit; a Vilafranca en la “Nit de la Vegueria” (14/04/08), el sr. Pelegrí, d’Unió, va fer un discurs vibrant en favor de l’Àmbit i la Vegueria. CiU, en campanya pro-Vegueria Penedès, va col·laborar en la redacció del projecte de llei del vuitè àmbit del Penedès amb vocació de vegueria; el va presentar a la Mesa del Parlament com qui llança un atot al PSC i va celebrar, emotivament, la constitució del vuitè Àmbit de Planificació, el del Penedès.

Amb tot, Som Penedès, veient que la posició sobre les Vegueries era confusa i ens temíem el pitjor, va convocar (16/06/2010) una taula rodona, (CiU, ERC i ICV) a Vilafranca del Penedès. Doncs bé, el sr. Josep Corominas, de CiU, es va negar a parlar de la proposta que li oferia ERC d’un bescanvi d’alternatives, abans de la votació de la Llei de Vegueries. Al Parlament, però, silenciant els motius de fons que ara surten, va votar en contra de la Llei de Vegueries, però una de les raons confessades era que la Llei deixava de banda el Penedès.

Després de les eleccions, s’arriba al poder, i amb l’Àmbit encara pendent a hores d’ara, hom es pregunta: vegueries? No, respon CiU. Ja en parlarem: tenim tres anys… I el sr. Esteve afegeix que cal esborrar-ho tot i tornar a començar. Ell –part interessada en la Diputació- hi posarà “consens”. La cloenda de l’Informatiu afegia la cirereta: la Diputació compta amb 311 municipis i els atén molt bé. No cal tocar res, doncs… Talment com en els temps dels srs. Montilla, Fogué, Nadal, Labandera, etc.

Al Penedès a més de l’Informatiu, seguim TV3 i constatem la segura amistat entre el sr. Esteve, president de l’Associació de Municipis, convergent, i el sr. Bustos, president de la Federació de Municipis, del PSC. Sabem que l’Ajuntament de Barcelona, de CiU, amb l’acord del PSC, va votar d’incorporar-se a la Federació de municipìs socialista. Així, s’augmenta el domini dels qui han guanyat, se salven els mobles dels qui han perdut i es fa “consens”, que és el que convé… És a dir: la sociovergència en acció, tot practicant la “geometria invariable” d’interessos.

Josep Faura i Pujol, del col·lectiu Som Penedès